divendres, 20 de març de 2015

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: FINALITAT


La paraula finalitat és un derivat de fi, mot semicult procedent del llatí FINIS 'límit, fi'. Amb ella designem el fi amb què es fa una cosa.

Amb l'autonomia i el domini no n'hi ha prou per aconseguir la motivació. Obtenim el millor rendiment quan actuem al servei d'una causa que va més enllà de nosaltres mateixos.

Segur que ens vénen al record fites que un cop aconseguides no ens han aportat cap mena de satisfacció, ni ens hem sentit més feliços després d'assolir-les. Estudis de la universitat de Rochester han demostrat que els objectius que ens allunyen de la depressió i l'ansietat són aquells que ens impulsen a l'acció i al compromís amb unes causes que ens transcendeixen.
 
Daniel Pink en La sorprendente verdad sobre qué nos motiva posa com a exemple l'empresa TOMS Shoes que per cada parell de sabates venut, en regala un altre a un/a nen/a d'un país en vies de desenvolupament. Aquesta empresa es defineix com "una organització amb ànim de lucre amb una essència generosa". Ara ja no parlem de responsabilitat social, diu Pink, no es pretén aconseguir uns beneficis amb una conducta ètica, sinó de perseguir una finalitat, i utilitzar els seus beneficis més com a catalitzadors que com a objectiu. 


diumenge, 8 de març de 2015

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: DOMINI (II)


Per aprofundir en el tema del domini personal he consultat l’obra de Peter Senge La quinta disciplina en la pràctica. Segons aquest autor, quan una persona domina el seu art o la seva professió esdevé mestre/a, perquè té “capacitat i voluntat per comprendre i treballar amb les forces que ens envolten, amb certa espontaneïtat i alegria”.

Mestratge procedeix de la paraula llatina magister, la qual prové de l’arrel sànscrita mah, que significa ‘més gran’. Una persona que és mestra en un ofici o un art o una professió és algú que actua mogut per l’interès o la curiositat personal, però que alhora pretén millorar les aptituds de les altres persones del seu voltant.


Sovint ens queixem que no podem canviar l’organització on treballem des de la nostra posició, però sempre podem, com a individus, desenvolupar el nostre domini personal.

Diu Senge que la pràctica del domini personal ens ensenya a mantenir un diàleg entre la nostra visió personal i la realitat del món tal com és. Cal ser pacients i mantenir l’energia i l’entusiasme en aquesta tensió entre visió i realitat. Però encara manca un tercer ingredient: la tria dels actes que ens aproparan al nostre destí visionat.

Després de preguntar-nos quins resultats volem assolir per millorar la nostra autoimatge, les pertinences, la llar, la salut, les relacions, el treball, els interessos personals, la comunitat o el nostre propòsit en la vida, haurem d’esbrinar com conjugar-ho amb la realitat. Serà un bon exercici descobrir quins valors ens sostenen per decidir de manera conscient!