diumenge, 5 d’abril de 2015

PRIMAVERA


Cada any per aquestes dates la climatologia fa un tomb. Arreu hi ha indicis d'un temps de bonança. Els romans parlaven de PRIMO VERE per anomenar el principi de la primavera, just el temps que ara vivim.

En la nostra cultura la primavera és sinònim de transformació, no per natural menys espectacular. Encara que ben mirat, Déu n'hi do els canvis que comporten les tres estacions restants.

 Maijo
Tot va canviant, mentre anem fent via empesos per la maquinària de l'univers:

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida sota el firmament.

Salvat-Papasseit

I en aquest procés nosaltres també canviem sense parar. Però sovint tinc la sensació que la primavera és com posar a zero el comptador, per tornar a començar:

No tiene nada
mi choza en primavera.
Lo tiene todo.

Sodo

Cercant un paral·lelisme entre les quatre estacions i les quatre dimensions humanes (física, social, espiritual i mental), trobo que la primavera és l'època de la renovació física. Ens traiem roba i pensem en millorar l'aspecte, ve de gust sortir a caminar o a córrer, ens cal una alimentació més energètica, mimem el nostre cos, ara més exposat a les mirades, a la pròpia mirada.




3 comentaris:

  1. Després d'un hivern tan dur com el passat (potser ho fan els anys però cada cop em semblen més freds i llargs), ve molt de gust obrir-se a la vida, com ho fan les flors a la llum del sol, i càrregar-se d'una energia nova. Ves per on, a mi em sembla que canvio de pell com les serps!
    Que bonics aquests poemes! Quan llegeixes coses així te n'adones que som capaços d'estar atents als canvis i les sensibilitats esclaten com poncelles.
    Bon post, germana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la màgia de la senzillesa, de la naturalitat. Gràcies, Maijo!

      Elimina
  2. Se'm creua el dubte, de si molesto fent comentaris amb "anònim". Si es així, fes-m'ho saber i deixaré els comentaris o l'anonimat.
    He llegit lo que has escrit i m'ha vingut a la ment, que a primers d'any penso que amb aquesta petita nau "terra", reiniciem un altre viatge al voltant del sol, en un racó de la perifèria de l'univers. Està clar que lo de reiniciar, no tots estan d'acord en començar al mateix temps. La tradició i les creences s'imposen.
    També tot i ser petita la nau, comparada en les dimensions astronòmiques, mentre aquí comencem el bon temps, al hemisferi sud comencen el temps fred i els viatgers de la franja central, tenen un temps sense canvis tot l'any.
    A mi em costa simbolitzar aquests canvis, però m'agrada veure el món vegetal donant-se pressa, omplint-mos de flors de colors i veure acudir a tots els animalets puntualment a la cita del temps.
    Així que: ¡viva lo que ajude a la vida de algú!.
    Cordialment.

    ResponElimina