divendres, 20 de març de 2015

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: FINALITAT


La paraula finalitat és un derivat de fi, mot semicult procedent del llatí FINIS 'límit, fi'. Amb ella designem el fi amb què es fa una cosa.

Amb l'autonomia i el domini no n'hi ha prou per aconseguir la motivació. Obtenim el millor rendiment quan actuem al servei d'una causa que va més enllà de nosaltres mateixos.

Segur que ens vénen al record fites que un cop aconseguides no ens han aportat cap mena de satisfacció, ni ens hem sentit més feliços després d'assolir-les. Estudis de la universitat de Rochester han demostrat que els objectius que ens allunyen de la depressió i l'ansietat són aquells que ens impulsen a l'acció i al compromís amb unes causes que ens transcendeixen.
 
Daniel Pink en La sorprendente verdad sobre qué nos motiva posa com a exemple l'empresa TOMS Shoes que per cada parell de sabates venut, en regala un altre a un/a nen/a d'un país en vies de desenvolupament. Aquesta empresa es defineix com "una organització amb ànim de lucre amb una essència generosa". Ara ja no parlem de responsabilitat social, diu Pink, no es pretén aconseguir uns beneficis amb una conducta ètica, sinó de perseguir una finalitat, i utilitzar els seus beneficis més com a catalitzadors que com a objectiu. 


4 comentaris:

  1. Assolir el fi motivats en que el nostre èxit reverteixi en un bé social. Em sembla que m'hauré d'aplicar molt.
    Gràcies, Imma!

    ResponElimina
  2. No caldrà que t'esforcis molt. L'obra dels artistes sempre ens fa avançar, ens ajuda a entendre, a veure-hi, a qüestionar-nos; mai no deixa indiferent. Gràcies a tu, Maijo!

    ResponElimina
  3. He emprat les teves paraules per pensar i m'ha anat bé fer-ho. Per tant gràcies. També es veritat que al fer projecció cap a la realitat, tot lo conceptual perd nitidesa i aleshores apareixen dubtes. Comencem dependents i acabem dependents, l'autonomia es una possibilitat que es al mig. La ignorància i la inhabilitat, es un punt de partida i un núvol que sempre t'envolta. L'autonomia, moltíssimes vegades fa mal a algú. Naixem en grup social, aprenem en ell, busquem la subsistència i l'autonomia en ell, i fàcilment el nostre fer comporta mal per algú. Mal als animals que mengem, mal la contaminació que produïm, mal a aquells dels qui ens aprofitem donant-los poc per el seu servei, mal dels diners que aconseguim i no ens els mereixem. També es veritat que gairebé sempre es fa bé a algú, inclús aquells que aconsegueixen l'autonomia robant, fan bé algú. Ja veus que no sóc gens maniqueu i que per mi la qüestió del bé i el mal, no té línies rectes, ni trajectòries de sageta, ho veig com un camí enrevessat ple d'amagatalls i d'equívocs. Potser me'n he sortit una mica del teu guió. Autonomia i domini, per mi van íntimament lligats i jo gairebé no els sé separar. Al parlar de finalitat; i aquesta d'una o d'altra forma sempre transcendeix, aleshores ja fem cap al bé i al mal i aquí tot es complica. M'agradaria que els meus dubtes, et poguessen servir. Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tot serveix, les certeses i les inseguretats, els encerts i les errades. Gràcies!


      Elimina