dilluns, 3 de febrer de 2014

L'Altiplà


Els arbres fan la seva parada hivernal. Despullen sense pudor les interioritats del seu brancatge. Quina funció fa un arbre sense fulles? Gairebé no té ni ombra, però tot s'està gestant un altre cop. Em recorda la expressió que vaig llegir en el llibre 50 claves para hacer de usted una marca. Segons el seu autor, Tom Peters, quan treballem per adquirir un mestratge en qualsevol matèria, no sempre ascendim de manera regular per un turó de pendent uniforme, sinó que sovint després d'un ascens, retrocedim i ens estanquem en un altiplà durant un temps que ens pot semblar llarg, però que és imprescindible perquè el subconscient es vagi impregnant de les lliçons apreses. Més endavant farem un altre salt!

Viure en un altiplà pot semblar monòton tot i ser l'essència de la millora. El viatge cap al mestratge és llarg, amb pujades i baixades i algunes aturades en què sembla que tot està parat, però en el fons estan passant coses.









8 comentaris:

  1. Com m'ha agradat llegir-te, Imma.
    El viatge és llarg, però sempre passen coses que ens fan moure. I el moviment sempre és canvi i aprenentatge. Cal al mestratge...
    Una abraçada gran i acompanyadora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin goig saber de tu! Sí que és difícil el camí cap al mestratge, però així és com aprenem. La vida ens ho demostra cada dia, oi?

      Una càlida abraçada!

      Elimina
  2. Fa poc vaig veure una pel·lícula, en què dos alquimistes es preguntaven, perquè perden les fulles els arbres a l'hivern. La resposta era, perquè sinó s'ofegarien. De vegades ens fa falta passar altiplans de tretze anys o de tan sol tres mesos. Però sempre ens serveix per remuntar amb noves perspectives, vivint un nou present, que d'una altra manera no haguéssim arribat a viure.
    És bo que passin coses, i que siguin per bé.

    http://jasonyelmundo.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Joan!
      Molt interessant la història dels alquimistes i la teva visió positiva.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. No coneixia la paraula “altiplà”, i ara me n’adono que m’he passat la vida acampant en altiplans mentre m’enfortia i feia temps per a donar el proper salt. A part de la paraula, que m’ha encantat, m’agrada com ho expresses, utilitzant aquestes metàfores tan adients. Jo diria que la teva mirada poètica posa paraules, i en conseqüència, il·lumina molts silencis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt benèvola en els teus comentaris. Si les paraules il.luminen silencis, les imatges il.luminen les paraules.
      A mi també m'agrada la paraula altiplà, tant el seu significat com la seva sonoritat.
      Gràcies per tot!

      Elimina
  4. Torno a arribar tard. De fet, a la vida -i ho dic de veres- he acabat pensant que sempre arribava tard a les fites, o que em costava molt més del compte (més que la mitjana, vull dir) d'arribar-hi.
    Espero que hagi lloc per a mi en l'altiplà. I que no l'hagin tret mentre jo em preparava per al llarg camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Jordi,

      Segur que estàs molt enfeinat i que no pares d'escriure. Em sembla que tu no t'hi atures gaire temps, a l'altiplà.

      Petonets!

      Elimina