dimarts, 20 d’agost de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: MÍSSIÓ (2a part)


Relacionat amb l’article anterior, voldria reproduir una història que conta Bill O’Hanlon en el llibre Pequeños cambios. Diez maneras senzillas de transformar tu vida. (Ed. Paidos).

O’Hanlon va tenir com a professor al psiquiatra Milton Erickson, qui li va explicar aquest fet:

Un col·lega d’Erickson tenia una tieta que patia una forta depressió. La dona, tot i haver heretat una considerable fortuna, vivia sola en la mansió familiar. Amb més de 60 anys i malalta en una cadira de rodes, s’havia reclòs a casa. El nebot veient que els pensaments de solitud de la dona la podien portar al suïcidi, demanà a Erickson que la visités.

Quan la dona li mostrà la casa a Erickson, aquest va comprendre que l’única activitat que l’absorbia era l’hivernacle, on cultivava i reproduïa esqueixos de violetes africanes. La tieta també li va explicar que abans havia tingut una alta participació en les activitats parroquials, però que la seva invalidesa l’havia allunyada de tot.
En la conversa que mantingueren, Erickson li va dir que tot el problema sorgia quan no estava actuant com la persona pietosa que ella deia ser. Li va recomanar que esbrinés els esdeveniments alegres i tristos dels seus veïns i que els hi fes arribar, com a regal, una de les seves violetes, juntament amb una felicitació o condolença pels fets ocorreguts.

Quan la dona va morir, deu anys després, milers de persones van lamentar la seva mort. S’havia fet famosa pels obsequis de les seves flors característiques i pel consol que va aportar a les persones de la seva comunitat.

La lectura d’aquesta història real em fa pensar que escoltant la nostra vocació ens serà molt fàcil determinar la nostra missió i contribuir, així, a cobrir les pròpies necessitats i les dels altres, ja siguin físiques, mentals, espirituals o emocionals.
 
Segur que el cas anterior ens suggereix altres reflexions al voltant de la missió. Pensem: què és allò que ens fa especials? com podem utilitzar-ho per millorar l’existència dels altres i ser més feliços nosaltres mateixos?

dijous, 1 d’agost de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: MISSIÓ


 
 
El verb llatí mĭttĕre, ‘enviar’, ‘soltar’, ‘llençar’, ja és un vell conegut nostre. D’ell procedeix la paraula compromís. I també és l’origen de missió, paraula culta del segle XIII que significa ‘enviament’ i origen, a la vegada, d’altres derivats com missioner o missiva.

 El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la defineix, per extensió, com “obra o funció particular encomanada a algú que ho considera com un deure íntim”. El diccionari ideològic de Julio Casares, entre d’altres definicions, recull “poder que es dóna a un persona per desenvolupar algun objectiu”.

 

Des del llit estant observava el naixement del dia, amb la finestra oberta de bat a bat. Aquest era un dels plaers de l’estiu. No només veia la matinada, l’olorava, la sentia sobre la pell. Encara el cel era blau profund i es fixà en l’estel del matí, un brillant preciós. Quan la claror dominés, la seva fulguració s’esvairia, però es mantindria enllà, fins la matinada següent. Pensà en la seva petitesa, gairebé de formiga i reflexionà que tot i ser insignificant en l’univers, estava aquí, amb idees, amb il·lusions, decidit a oferir-ho amb generositat. Havia estat “enviat” per algun motiu. Potser moltes vegades la seva aportació ni es notaria, però ell restaria insistint com l’estel de la matinada.

 

 És molt probable que aquesta pregunta: “Quina és la meva missió?” ens hagi arribat com a conseqüència d’una crisi personal i que siguem nosaltres mateixos qui ens la plantegem de manera natural, perquè necessitem trobar un sentit a la nostra vida.

 Cal pensar, escriure, posar paraules a la missió? Crec que sí. Reflexionar em permet aclarir-me, enfocar-me cap allò que vull i que em fa sentir una persona útil. Si li poso paraules és més autèntica i real, deixa de ser un desig indefinit que sura per la nebulosa dels pensaments inconcrets, per esdevenir una fita motivant a la qual em puc apropar amb objectius més concrets.

 I encara un altre avantatge de no demorar-me en la resposta: I si en contestar la pregunta me  n’adono que estic malgastant el meu temps en accions que no tenen res a veure amb la que vull que sigui, conscientment, la meva missió?