dilluns, 15 de juliol de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: OBJECTIU 2a part


 
No sabia com apropar-s’hi. Ho havia dit ja tantes vegades! Li havia assegurat un cop i un altre que sí, que ho faria, que es posaria a estudiar amb totes les seves forces, amb decisió. I no havia estat capaç de portar-ho a terme. Ara la seva paraula no tenia cap valor. I el més trist era que ja no creia en ell mateix. Per què hi havien de creure els altres?

 
Quan ens adonem que necessitem introduir algun canvi en la nostra vida, sovint passa que ens fixem objectius que mai no acabem d’aconseguir. Javier Carril, en el seu llibre Zen coaching, parla del mètode COMPACTA, que consisteix en definir els nostres objectius tenint en compte els següents paràmetres:

 
C. Concret. L’objectiu ha de ser el més específic i concret possible. No serveix dir que vull augmentar la cartera de clients, he de dir quants clients vull incorporar.

O. Observable. Només si l’objectiu és observable a través dels cinc sentits sabré si estic en el bon camí.

M. Mantenir els beneficis del present. Moltes vegades aconseguir els objectius té uns costos i potser hauré de renunciar a certs beneficis, per aconseguir-ne d’altres a més llarg termini. És important que en sigui conscient.

P. Positiu. Un objectiu sempre s’ha de definir en termes positius.

A. Assolible i que es pugui mantenir per un/a mateix/a. Si per arribar a l’objectiu depenc de circumstàncies externes, sempre tindré excuses per justificar-me de no haver arribat a la fita.

C. Contextualitzat. He de limitar el context exacte on he d’aconseguir l’objectiu. Si em proposo ser més espontani, hauré d’acotar el context, p.e. al lloc de treball, perquè amb els amics ja ho sóc, d’espontània i natural.

T. Fixat en el temps. He de fixar una data exacta per assolir l’objectiu. Si no hi ha data, no hi ha objectiu, així de senzill.

A. Ambiciós. La fita que em marqui ha de constituir un repte perquè m’il•lusioni, em motivi; encara que com he dit abans, ha de ser assolible, perquè no em faci enrere.
 
 
El mateix autor –Javier Carril- recomana que quan ens fixem un objectiu contestem aquestes dues qüestions:

• Puntua de l’1 al 10 el nivell d’esforç que et requerirà assolir aquesta fita.

• Puntua, de l’1 al 10, el teu nivell de convicció de què l’aconseguiràs.

Si puntuem l’esforç per sobre del 7 o la convicció per sota del 7 és que hem d’ajustar la definició de l’objectiu perquè el veiem massa difícil d’aconseguir, i fora del nostre abast.

Moltes vegades convindrà marcar-se microobjectius més fàcils i que generaran en nosaltres entusiasme. En això consisteix el kaizen, en realitzar petites accions però continuades. I, sobretot, per alimentar la nostra energia, acostumem-nos a celebrar els èxits d’aquestes petites accions.



 

dilluns, 1 de juliol de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES : OBJECTIU

Va escriure, satisfeta, el seu objectiu en un paper de quadrícula, després de passar una bona estona pensant i repensant, amb la mirada dirigida cap al seu interior: “Ara sé per on començar i sé també que l’inici és el pas més important, perquè és el pas més costós. He de trencar velles inèrcies i en sóc conscient que necessitaré molta energia, però també és cert que el mateix projecte m’empenyerà cap endavant”.


En una altra ocasió vaig parlar de la responsabilitat, la facultat humana lligada a la llibertat. Una vegada som capaços de respondre, que no de reaccionar, ja podem exercitar la intel•ligència creadora i fixar-nos uns objectius que ens marquen el camí.

En el nostre país aficionat a les metàfores marineres, parlem d’objectius i els relacionem amb l’arribada a bon port, per això diem que si no sabem on volem arribar, cap vent ens serà favorable. Quan tenim objectius per aconseguir, el camí se’ns ofereix ben definit i el trajecte en si ens omple d’energia, d’entusiasme.

La paraula objectiu procedeix del baix llatí objectivus, que té el seu origen en ABJĬCĔRE ‘llençar’. Fixar-se un objectiu és com llençar un fil i ancorar-lo, a la manera d’Spiderman, després només cal dirigir-se enllà.

Sembla molt senzill, però, i si l’objectiu no ens motiva prou o ens exigeix un esforç que ens sobrepassa? També podria passar que en realitat no fos el “nostre” objectiu.

Quan necessitem encarar un canvi en la nostra professió, en les nostres relacions..., els objectius a curt i mig termini seran esglaons que ens aproparan a la nostra fita, alhora que contribuiran a què assolim nous hàbits.