divendres, 22 de març de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES : L’ALEGRIA



Primer va aparèixer l’adjectiu alegre, al segle XIII, i al XIV ho va fer alegria, segons testimonien els escrits de Jaume I. Totes dues paraules procedeixen del llatí vulgar ALĬCER, i del clàssic ALĂCER, ALĂCRIS. Etimològicament, ser una persona alegre significa que és “viva”, “animada”, “activa”, “eixerida”.

Si bé he trobat definicions que es refereixen a l’alegria com el sentiment produït per la possessió d’algun bé, m’agrada la definició de l’Institut d’Estudis Catalans: “Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció de l’ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, en les paraules, etc.)”

L’alegria neix a l’ànima, és una manifestació espiritual que s’escola per allà on pot. L’alegria viu, bull, necessita el moviment per arribar a tothom, amb generositat. Estem alegres i els peus ens ballen, experimentem el goig, la força, el poder de les nostres facultats. Sentim que si volem, podem.

Els entesos reiteren que aquest recurs, com d’altres que configuren el caràcter de les persones bones, l’experimentem cada vegada que assolim una fita amb aquell punt de repte engrescador.

Emoció, sentiment ... benvinguda sigui l’alegria, potser que fem el primer pas i sortim a cercar-la.