dilluns, 15 de juliol de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: OBJECTIU 2a part


 
No sabia com apropar-s’hi. Ho havia dit ja tantes vegades! Li havia assegurat un cop i un altre que sí, que ho faria, que es posaria a estudiar amb totes les seves forces, amb decisió. I no havia estat capaç de portar-ho a terme. Ara la seva paraula no tenia cap valor. I el més trist era que ja no creia en ell mateix. Per què hi havien de creure els altres?

 
Quan ens adonem que necessitem introduir algun canvi en la nostra vida, sovint passa que ens fixem objectius que mai no acabem d’aconseguir. Javier Carril, en el seu llibre Zen coaching, parla del mètode COMPACTA, que consisteix en definir els nostres objectius tenint en compte els següents paràmetres:

 
C. Concret. L’objectiu ha de ser el més específic i concret possible. No serveix dir que vull augmentar la cartera de clients, he de dir quants clients vull incorporar.

O. Observable. Només si l’objectiu és observable a través dels cinc sentits sabré si estic en el bon camí.

M. Mantenir els beneficis del present. Moltes vegades aconseguir els objectius té uns costos i potser hauré de renunciar a certs beneficis, per aconseguir-ne d’altres a més llarg termini. És important que en sigui conscient.

P. Positiu. Un objectiu sempre s’ha de definir en termes positius.

A. Assolible i que es pugui mantenir per un/a mateix/a. Si per arribar a l’objectiu depenc de circumstàncies externes, sempre tindré excuses per justificar-me de no haver arribat a la fita.

C. Contextualitzat. He de limitar el context exacte on he d’aconseguir l’objectiu. Si em proposo ser més espontani, hauré d’acotar el context, p.e. al lloc de treball, perquè amb els amics ja ho sóc, d’espontània i natural.

T. Fixat en el temps. He de fixar una data exacta per assolir l’objectiu. Si no hi ha data, no hi ha objectiu, així de senzill.

A. Ambiciós. La fita que em marqui ha de constituir un repte perquè m’il•lusioni, em motivi; encara que com he dit abans, ha de ser assolible, perquè no em faci enrere.
 
 
El mateix autor –Javier Carril- recomana que quan ens fixem un objectiu contestem aquestes dues qüestions:

• Puntua de l’1 al 10 el nivell d’esforç que et requerirà assolir aquesta fita.

• Puntua, de l’1 al 10, el teu nivell de convicció de què l’aconseguiràs.

Si puntuem l’esforç per sobre del 7 o la convicció per sota del 7 és que hem d’ajustar la definició de l’objectiu perquè el veiem massa difícil d’aconseguir, i fora del nostre abast.

Moltes vegades convindrà marcar-se microobjectius més fàcils i que generaran en nosaltres entusiasme. En això consisteix el kaizen, en realitzar petites accions però continuades. I, sobretot, per alimentar la nostra energia, acostumem-nos a celebrar els èxits d’aquestes petites accions.



 

2 comentaris:

  1. Sempre que m'he proposat un repte m'he anat repetint allò de "a poc a poc i bona lletra", i és que no m'agrada deixar el "caminar pel córrer". Tot està més al nostre abast si dissenyem un bon pla. M'agrada això del mètode COMPACTA, fa venir ganes de posar-s'hi!

    ResponElimina
  2. Tu sempre tan disposada. Petonets!

    ResponElimina