dimarts, 20 d’agost de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: MÍSSIÓ (2a part)


Relacionat amb l’article anterior, voldria reproduir una història que conta Bill O’Hanlon en el llibre Pequeños cambios. Diez maneras senzillas de transformar tu vida. (Ed. Paidos).

O’Hanlon va tenir com a professor al psiquiatra Milton Erickson, qui li va explicar aquest fet:

Un col·lega d’Erickson tenia una tieta que patia una forta depressió. La dona, tot i haver heretat una considerable fortuna, vivia sola en la mansió familiar. Amb més de 60 anys i malalta en una cadira de rodes, s’havia reclòs a casa. El nebot veient que els pensaments de solitud de la dona la podien portar al suïcidi, demanà a Erickson que la visités.

Quan la dona li mostrà la casa a Erickson, aquest va comprendre que l’única activitat que l’absorbia era l’hivernacle, on cultivava i reproduïa esqueixos de violetes africanes. La tieta també li va explicar que abans havia tingut una alta participació en les activitats parroquials, però que la seva invalidesa l’havia allunyada de tot.
En la conversa que mantingueren, Erickson li va dir que tot el problema sorgia quan no estava actuant com la persona pietosa que ella deia ser. Li va recomanar que esbrinés els esdeveniments alegres i tristos dels seus veïns i que els hi fes arribar, com a regal, una de les seves violetes, juntament amb una felicitació o condolença pels fets ocorreguts.

Quan la dona va morir, deu anys després, milers de persones van lamentar la seva mort. S’havia fet famosa pels obsequis de les seves flors característiques i pel consol que va aportar a les persones de la seva comunitat.

La lectura d’aquesta història real em fa pensar que escoltant la nostra vocació ens serà molt fàcil determinar la nostra missió i contribuir, així, a cobrir les pròpies necessitats i les dels altres, ja siguin físiques, mentals, espirituals o emocionals.
 
Segur que el cas anterior ens suggereix altres reflexions al voltant de la missió. Pensem: què és allò que ens fa especials? com podem utilitzar-ho per millorar l’existència dels altres i ser més feliços nosaltres mateixos?

dijous, 1 d’agost de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: MISSIÓ


 
 
El verb llatí mĭttĕre, ‘enviar’, ‘soltar’, ‘llençar’, ja és un vell conegut nostre. D’ell procedeix la paraula compromís. I també és l’origen de missió, paraula culta del segle XIII que significa ‘enviament’ i origen, a la vegada, d’altres derivats com missioner o missiva.

 El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la defineix, per extensió, com “obra o funció particular encomanada a algú que ho considera com un deure íntim”. El diccionari ideològic de Julio Casares, entre d’altres definicions, recull “poder que es dóna a un persona per desenvolupar algun objectiu”.

 

Des del llit estant observava el naixement del dia, amb la finestra oberta de bat a bat. Aquest era un dels plaers de l’estiu. No només veia la matinada, l’olorava, la sentia sobre la pell. Encara el cel era blau profund i es fixà en l’estel del matí, un brillant preciós. Quan la claror dominés, la seva fulguració s’esvairia, però es mantindria enllà, fins la matinada següent. Pensà en la seva petitesa, gairebé de formiga i reflexionà que tot i ser insignificant en l’univers, estava aquí, amb idees, amb il·lusions, decidit a oferir-ho amb generositat. Havia estat “enviat” per algun motiu. Potser moltes vegades la seva aportació ni es notaria, però ell restaria insistint com l’estel de la matinada.

 

 És molt probable que aquesta pregunta: “Quina és la meva missió?” ens hagi arribat com a conseqüència d’una crisi personal i que siguem nosaltres mateixos qui ens la plantegem de manera natural, perquè necessitem trobar un sentit a la nostra vida.

 Cal pensar, escriure, posar paraules a la missió? Crec que sí. Reflexionar em permet aclarir-me, enfocar-me cap allò que vull i que em fa sentir una persona útil. Si li poso paraules és més autèntica i real, deixa de ser un desig indefinit que sura per la nebulosa dels pensaments inconcrets, per esdevenir una fita motivant a la qual em puc apropar amb objectius més concrets.

 I encara un altre avantatge de no demorar-me en la resposta: I si en contestar la pregunta me  n’adono que estic malgastant el meu temps en accions que no tenen res a veure amb la que vull que sigui, conscientment, la meva missió?

dilluns, 15 de juliol de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: OBJECTIU 2a part


 
No sabia com apropar-s’hi. Ho havia dit ja tantes vegades! Li havia assegurat un cop i un altre que sí, que ho faria, que es posaria a estudiar amb totes les seves forces, amb decisió. I no havia estat capaç de portar-ho a terme. Ara la seva paraula no tenia cap valor. I el més trist era que ja no creia en ell mateix. Per què hi havien de creure els altres?

 
Quan ens adonem que necessitem introduir algun canvi en la nostra vida, sovint passa que ens fixem objectius que mai no acabem d’aconseguir. Javier Carril, en el seu llibre Zen coaching, parla del mètode COMPACTA, que consisteix en definir els nostres objectius tenint en compte els següents paràmetres:

 
C. Concret. L’objectiu ha de ser el més específic i concret possible. No serveix dir que vull augmentar la cartera de clients, he de dir quants clients vull incorporar.

O. Observable. Només si l’objectiu és observable a través dels cinc sentits sabré si estic en el bon camí.

M. Mantenir els beneficis del present. Moltes vegades aconseguir els objectius té uns costos i potser hauré de renunciar a certs beneficis, per aconseguir-ne d’altres a més llarg termini. És important que en sigui conscient.

P. Positiu. Un objectiu sempre s’ha de definir en termes positius.

A. Assolible i que es pugui mantenir per un/a mateix/a. Si per arribar a l’objectiu depenc de circumstàncies externes, sempre tindré excuses per justificar-me de no haver arribat a la fita.

C. Contextualitzat. He de limitar el context exacte on he d’aconseguir l’objectiu. Si em proposo ser més espontani, hauré d’acotar el context, p.e. al lloc de treball, perquè amb els amics ja ho sóc, d’espontània i natural.

T. Fixat en el temps. He de fixar una data exacta per assolir l’objectiu. Si no hi ha data, no hi ha objectiu, així de senzill.

A. Ambiciós. La fita que em marqui ha de constituir un repte perquè m’il•lusioni, em motivi; encara que com he dit abans, ha de ser assolible, perquè no em faci enrere.
 
 
El mateix autor –Javier Carril- recomana que quan ens fixem un objectiu contestem aquestes dues qüestions:

• Puntua de l’1 al 10 el nivell d’esforç que et requerirà assolir aquesta fita.

• Puntua, de l’1 al 10, el teu nivell de convicció de què l’aconseguiràs.

Si puntuem l’esforç per sobre del 7 o la convicció per sota del 7 és que hem d’ajustar la definició de l’objectiu perquè el veiem massa difícil d’aconseguir, i fora del nostre abast.

Moltes vegades convindrà marcar-se microobjectius més fàcils i que generaran en nosaltres entusiasme. En això consisteix el kaizen, en realitzar petites accions però continuades. I, sobretot, per alimentar la nostra energia, acostumem-nos a celebrar els èxits d’aquestes petites accions.



 

dilluns, 1 de juliol de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES : OBJECTIU

Va escriure, satisfeta, el seu objectiu en un paper de quadrícula, després de passar una bona estona pensant i repensant, amb la mirada dirigida cap al seu interior: “Ara sé per on començar i sé també que l’inici és el pas més important, perquè és el pas més costós. He de trencar velles inèrcies i en sóc conscient que necessitaré molta energia, però també és cert que el mateix projecte m’empenyerà cap endavant”.


En una altra ocasió vaig parlar de la responsabilitat, la facultat humana lligada a la llibertat. Una vegada som capaços de respondre, que no de reaccionar, ja podem exercitar la intel•ligència creadora i fixar-nos uns objectius que ens marquen el camí.

En el nostre país aficionat a les metàfores marineres, parlem d’objectius i els relacionem amb l’arribada a bon port, per això diem que si no sabem on volem arribar, cap vent ens serà favorable. Quan tenim objectius per aconseguir, el camí se’ns ofereix ben definit i el trajecte en si ens omple d’energia, d’entusiasme.

La paraula objectiu procedeix del baix llatí objectivus, que té el seu origen en ABJĬCĔRE ‘llençar’. Fixar-se un objectiu és com llençar un fil i ancorar-lo, a la manera d’Spiderman, després només cal dirigir-se enllà.

Sembla molt senzill, però, i si l’objectiu no ens motiva prou o ens exigeix un esforç que ens sobrepassa? També podria passar que en realitat no fos el “nostre” objectiu.

Quan necessitem encarar un canvi en la nostra professió, en les nostres relacions..., els objectius a curt i mig termini seran esglaons que ens aproparan a la nostra fita, alhora que contribuiran a què assolim nous hàbits.

divendres, 22 de març de 2013

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES : L’ALEGRIA



Primer va aparèixer l’adjectiu alegre, al segle XIII, i al XIV ho va fer alegria, segons testimonien els escrits de Jaume I. Totes dues paraules procedeixen del llatí vulgar ALĬCER, i del clàssic ALĂCER, ALĂCRIS. Etimològicament, ser una persona alegre significa que és “viva”, “animada”, “activa”, “eixerida”.

Si bé he trobat definicions que es refereixen a l’alegria com el sentiment produït per la possessió d’algun bé, m’agrada la definició de l’Institut d’Estudis Catalans: “Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció de l’ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, en les paraules, etc.)”

L’alegria neix a l’ànima, és una manifestació espiritual que s’escola per allà on pot. L’alegria viu, bull, necessita el moviment per arribar a tothom, amb generositat. Estem alegres i els peus ens ballen, experimentem el goig, la força, el poder de les nostres facultats. Sentim que si volem, podem.

Els entesos reiteren que aquest recurs, com d’altres que configuren el caràcter de les persones bones, l’experimentem cada vegada que assolim una fita amb aquell punt de repte engrescador.

Emoció, sentiment ... benvinguda sigui l’alegria, potser que fem el primer pas i sortim a cercar-la.