dissabte, 10 de març de 2012

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES : LA RESPONSABILITAT



Com a resultat d’un complex procés de composició i derivacions apareix, al segle XIX, la paraula responsabilitat. La veritat és que la importància del mot bé s’ho va valdre que el procés fos així de sofisticat.

Responsabilitat és un terme que imposa. Comença amb una pronúncia greu i acaba amb una sonoritat llarga, però no tan sols els aspectes morfofonològics generen respecte, el concepte que designa no té res de banal.

“Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment del deure, de donar-ne raó” és una de les definicions aportades per l’Institut d’estudis Catalans. I és que responsabilitat procedeix en el seu origen de dos verbs llatins, RESPŎNDĒRE i HABĒRE; per tant, la responsabilitat no és altra cosa que tenir facilitat per donar resposta, en definitiva, respondre amb habilitat.

I aquesta és tal vegada l’etimologia més humana de totes, per tot allò que implica de llibertat, de compromís, de pensament conseqüencial, de consciència moral.

Després d’un primer moment de presa de consciència, la responsabilitat és la columna vertebral de tot procés de millora personal. Deixem enrere la posició de víctima per posar l’accent en allò que depèn només de nosaltres; esdevenim protagonistes, al temps que madurem assumint les nostres responsabilitats. Deixem de passar-li la pilota a l’altre, sigui la parella, el company, el cap o la mala sort, i des de la nostra parcel•la de poder, actuem, decidint com volem sentir-nos, decidint les respostes que volem donar, decidint les fites on volem arribar.

Direm, amb raó, que hi ha situacions en les quals no podem intervenir de manera directa, i d’altres en les quals només podem acceptar els esdeveniments; però com més sovint exercim la nostra responsabilitat, més coratge tindrem per manifestar-nos de manera assertiva, transformant així les circumstàncies del nostre entorn.

S’està encetant un nou dia. Observo el paisatge del meu poble des de l’habitació tranquil•la i assolellada. Un petit pardal va saltironant pel terrat. Somric i en sóc conscient que és responsabilitat meva mantenir aquest somriure al llarg del dia. Tinc la certesa que contagiaré algú.



5 comentaris:

  1. Viure, estimar, compartir, aprendre, és RESPONSABILITAT nostra... Però i la responsabilitat col·lectiva, social, la dels dirigents (que no dirigeixen res que no sigui en benefici propi). I la responsabilitat dels desgoverns...? M'ho llegiré amb més calma profunditat i responsabilitat...

    Des del far una abraçada sense responsabilitat.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la responsabilitat de mantenir el somriure tot el dia m'hi reconec. En la responsabilitat de dur el volant de la nostra vida, també.

      Una abraçada, Imma!

      Elimina
  2. Onatge, quan es tracta de la RESPONSABILITAT col·lectiva s'hauria d'escriure en majúscules, però està clar que tothom no "respon" de la mateixa manera, llavors sempre trobarem un moment per a la responsabilitat individual.

    Moltes gràcies, Carme, pel teu somriure i per la teva decisió.

    Una abraçada a tots dos des del delta, ja quasi primaveral!

    ResponElimina
  3. Aquest contrast del darrer paràgraf és un molt bonic. Com una albada.

    ResponElimina
  4. I la teva mirada, Jordi, és un estímul. Gràcies.

    ResponElimina