dilluns, 26 de setembre de 2011

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: L'ATENCIÓ


La paraula ATENCIÓ té el seu origen en el llatí attentio,-ōnis, ‘acció d’atendre’, la qual prové del verb tĕndĕre ‘estendre, desplegar’.

Al diccionari de la llengua se la defineix com “l’acció de fixar el pensament en alguna cosa, d’aplicar-hi l’enteniment”. Sotmesos com estem a molts estímuls, fixar l’atenció en un de concret és un acte de llibertat que, com diu José Antonio Marina en Aprender a vivir, ens diferencia dels animals en el sentit que aquests són atrapats per l´’estímul; en canvi, quan nosaltres dirigim l’atenció, ho fem per uns interessos que van més enllà de l’estímul. Nosaltres “prestem atenció”. És com desplegar, a la manera d’Spiderman, uns fils que ens dirigeixen per pròpia voluntat cap a un objecte, una persona, un lloc... Som allí perquè hem decidit de ser-hi, pels motius que siguin.

I encara en una segona accepció, el mot que ens ocupa avui significa també “una demostració de consideració, gentilesa, cortesia”. És a dir, rebre atenció o atencions d’altri és rebre un obsequi que aquesta persona té a bé dispensar-nos.

Els mestres de la meditació, com Kabat-Zinn en el seu famós llibre Mindfulness en la vida cotidiana consideren l’atenció plena com el millor regal que ens podem fer: prestar atenció de forma deliberada, en el moment present i sense jutjar, estar presents, prendre consciència de cada moment que estem vius per adonar-nos de les nostres possibilitats de transformació, sense donar res per establert, lliures de la inconsciència limitadora.



dilluns, 19 de setembre de 2011

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: L'ENTUSIASME






Enceto aquesta sèrie d’etimologies curioses i que he qualificat de “molt humanes” amb una paraula que en el seu origen té més de diví que d’humà; però no és tot el mateix, en realitat? Mirem què diuen els diccionaris.

La paraula ENTUSIASME prové del grec enthusiasmós ‘èxtasi, arrapament’, que a la vegada procedeix d’altres mots grecs que remeten a théos ‘deú’.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix l’entusiasme com “L’exaltació de l’ànima sota la inspiració divina”, mentre el diccionari ideològic de la llengua espanyola parla de “El furor de las sibilas al dar sus oráculos.// Inspiración divina de los profetas.// Inspiración arrebatada del escritor o del artista.// Exaltación o fogosidad del ánimo producida por la admiración.// Adhesión fervorosa.”

Segons l’etimologia, per tant, tenir o experimentar entusiasme equival a “estar posseït per un déu”. Per a Eckhart Tolle l’entusiasme ens aporta una onada de creativitat i no cal que ho fem tot nosaltres, només cal “cavalcar l’ona”, sintonitzar amb l’univers i aprofitar les onades d’energia creativa, perquè no podem viure sempre amb entusiasme.

En l’entusiasme hi ha alegria, fruïció amb el que fem i també hi ha un objectiu o una visió com a fita.

Altres autors s’han referit a l’entusiasme. Ralph Waldo Emerson: “No s’ha fet res gran sense entusiasme”. Bertrand Russell: “L’entuasiame és el signe més universal i distintiu dels homes feliços”.


diumenge, 4 de setembre de 2011

DE NOU, EL TALENT





Tinc al immensa sort de viure envoltada de persones amb talent. Tal vegada sigui cosa de l’edat. Ens fem grans, madurem, ens coneixem millor i aprofundim en els nostres recursos, alliberem els nostres talents, conscients que el temps passa i cal contribuir a què aquest món sigui millor, en tots els vessants possibles (científic, artístic, social, espiritual...) També, amb l’experiència acumulada, ens hem adaptat a circumstàncies diverses que ens han portat a instaurar nous hàbits o a deslliurar-nos d’altres que ens perjudicaven, i hem perseverat amb esforç en la nostra autoconeixença per salvar-nos a nosaltres i a les nostres circumstàncies.

Per alguna escletxa ha de desbordar la nostra essència i fertilitzar les ribes que ens voregen. Però tan apassionant com descobrir els propis talents és participar en la descoberta dels talents dels nostres veïns.

La mirada de confiança que els hi dediquem serà fonamental. Baltasar Gracián en l’aforisme 198 diu que “mai no venerarà adequadament la talla de l’altar qui primer l’ha vista com a fusta en el camp”. Quina llàstima que ens perdem l’oportunitat de contribuir al creixement d’una persona propera, que li neguem la mirada esperonadora, que desistim en col•laborar perquè gestioni els seus límits i contribuir així a l’autoengany que tot està escrit i res no pot canviar.

Creure en el potencial dels nostres fills, dels nostres alumnes, i proveir-los d’eines perquè el puguin materialitzar, serà el nostre llegat més profitós. En el món laboral corre la següent dita: “A les persones se les contracta pel seu talent i se les acomiada pel seu talant”. És a dir, talent acompanyat de virtuts. I la millor manera de transmetre aquesta fórmula és amb l’exemple pacient de qui treballa en un projecte de vida generós.