dilluns, 31 d’octubre de 2011

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES : EL COMPROMÍS


Compromís prové del llatí compromissum, mot que té el seu origen en el verb MĬTTĔRE, ‘enviar’, ‘soltar’, ‘llençar’. Compromís és un derivat culte que podem localitzar en la nostra llengua a partir del segle XVII.

De les diferents accepcions de la paraula –la majoria relacionades amb el món dels litigis- en destaco la que defineix el compromís com “obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc.” El diccionari de la llengua espanyola parla també de “fe empeñada”.

Quan ens comprometem ‘enviem’ o dipositem la nostra voluntat en una altra persona, en un equip, en un projecte..., i allí es mantindrà fins que no acomplim els termes acordats.

El compromís va més enllà de la implicació o la col•laboració. La persona que es compromet és responsable, conseqüent, perquè hi posa l’ànima. No hi ha compromís sense coratge, confiança en un mateix i en els altres, llibertat i, fins i tot, honor, un concepte poc valorat en els nostres temps. Una bona mestra em va ajudar a diferenciar entre comprometre’s i col•laborar. Em va posar com a exemple el suculent esmorzar d’ous amb bacon, i digué que per elaborar aquest plat, el porc s’hi havia compromès, mentre que la gallina només hi havia col•laborat!

Crec que els reptes més importants, aquells que ens fan avançar, sortir de la nostra zona de confort, són, sens dubte, fruit d’un compromís amb nosaltres mateixos, amb les nostres idees, amb la nostra vocació. No ens podem menysprear, no podem fer el sord a la nostra veu mes genuïna. Cal fer passos per endinsar-nos en l’aventura de descobrir les nostres potencialitats.

Ai, com n’és, de seriós, el compromís! Vet aquí que a ningú no li agrada “trobar-se en un compromís” que no vagi precedit per un acte de lliure decisió.



7 comentaris:

  1. Entenc que comprometre's és posar tota la carn al rostidor, apostar plenament per un projecte i posar-hi la intenció i l'acció, per això t'he il·lustrat el text amb aquest pobre porquet que ha sortit completament de la seva zona de confort (vull entendre que voluntàriament).

    ResponElimina
  2. La cultura no és avorrida ni ho ha de ser. Gens. I per això m'agrada aquest compromís vostre. I la fecunda col·laboració entre arts i llenguatges diversos.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Ya era hora de encontrarme con blog rutundamente interesantes. Hoy llevo dos.
    Con permiso, me quedaré por aquí, sin compromiso...PiliMPilar

    ResponElimina
  4. Gràcies, moltes gràcies, Jordi i PiliMªPilar per les vostres paraules. Esteu a casa vostra!

    Quina pena que em fa el porquet, Maijo! Però estic molt d'acord amb tu, quan hi ha compromís no s'entén la intenció sense l'acció, i això és completament vàlid per als compromisos amb un mateix. I com ens impulsen aquests compromisos!

    ResponElimina
  5. Muchas gracias recíprocamente por ts paraule en mi espacio.
    Un abrazo, Inma

    ResponElimina
  6. El compromís representa un convenciment total des de la llibertat i a honestetat.
    Una abraçada cap a Amposta!

    ResponElimina
  7. ¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
    amb les espases i les batalles?
    L'única estrella que prenc per guia
    és la del gaudi i de la música.
    Feliç any 2012!!

    ResponElimina