diumenge, 4 de setembre de 2011

DE NOU, EL TALENT





Tinc al immensa sort de viure envoltada de persones amb talent. Tal vegada sigui cosa de l’edat. Ens fem grans, madurem, ens coneixem millor i aprofundim en els nostres recursos, alliberem els nostres talents, conscients que el temps passa i cal contribuir a què aquest món sigui millor, en tots els vessants possibles (científic, artístic, social, espiritual...) També, amb l’experiència acumulada, ens hem adaptat a circumstàncies diverses que ens han portat a instaurar nous hàbits o a deslliurar-nos d’altres que ens perjudicaven, i hem perseverat amb esforç en la nostra autoconeixença per salvar-nos a nosaltres i a les nostres circumstàncies.

Per alguna escletxa ha de desbordar la nostra essència i fertilitzar les ribes que ens voregen. Però tan apassionant com descobrir els propis talents és participar en la descoberta dels talents dels nostres veïns.

La mirada de confiança que els hi dediquem serà fonamental. Baltasar Gracián en l’aforisme 198 diu que “mai no venerarà adequadament la talla de l’altar qui primer l’ha vista com a fusta en el camp”. Quina llàstima que ens perdem l’oportunitat de contribuir al creixement d’una persona propera, que li neguem la mirada esperonadora, que desistim en col•laborar perquè gestioni els seus límits i contribuir així a l’autoengany que tot està escrit i res no pot canviar.

Creure en el potencial dels nostres fills, dels nostres alumnes, i proveir-los d’eines perquè el puguin materialitzar, serà el nostre llegat més profitós. En el món laboral corre la següent dita: “A les persones se les contracta pel seu talent i se les acomiada pel seu talant”. És a dir, talent acompanyat de virtuts. I la millor manera de transmetre aquesta fórmula és amb l’exemple pacient de qui treballa en un projecte de vida generós.

3 comentaris:

  1. És cert el que diu Baltasar Gracián, ve a ser el mateix que la dita de "ningú és profeta a la seva terra". Seria agradable sentir-se recolzat per la gent que t'ha vist créixer, i molt encoratjador.
    Petonet.

    ResponElimina
  2. Baltasar Gracián diu que davant d'això hem de saber trasplantar-nos, perquè se'ns valori sense prejudicis.

    Gràcies pel teu comentari i pel teu dibuix tan adient!

    ResponElimina
  3. Gent discapacitada m'ha donat més lliçons de vida que els superdotats tan altius. I en tinc un, de discapacitat, a casa. L'altra és brillant. Balança en el tracte i en l'ensenyament.

    ResponElimina