dilluns, 3 de maig de 2010

Els porcs que alimentem



Philip Zimbardo i John Boyd comencen el seu llibre La paradoja del tiempo (Ed. Paidós) amb aquesta anècdota:

Passejant per un camí rural, un home es va fixar en la manera tan curiosa que emprava un granger per alimentar els seus porcs. El ramader, dempeus sota un pomera, aixecava un enorme porc amb els seus braços perquè mengés totes les pomes que volgués. El granger traslladava el porc d’una poma a l’altra fins que el porc estava tip, i llavors procedia de la mateixa forma amb un altre porc.

El passejant observà el granger una bona estona. Finalment no se’n va poder estar i li digué: “Perdoni. He vist com n’és de difícil aixecar i traslladar els porcs un a un perquè mengin les pomes. No estalviaria temps sacsejant l’arbre i deixant que els porcs es mengin les pomes caigudes al terra?” El porquer, desconcertat, mirà l’home i li respongué: “Als porcs tant els hi fa el temps”.

A partir d’aquesta reflexió sobre els porcs que cadascun de nosaltres portem a sobre i que faríem millor en soltar-los, els autors inicien una visió actual de la psicologia del temps que inclou interessants idees per fer que el temps treballi al nostre favor.