diumenge, 12 de desembre de 2010

L'ESCRIPTURA COM A BÀLSAM EMOCIONAL

En tot el dia no has aconseguit treure-t'ho del cap. Arribes a casa i et sents cansat. Si poguessis dormir i descansar! però no fa ni tan sols una hora que vas tancar els ulls quan ja tornes a donar-li voltes al mateix tema.
Qui de nosaltres no es veu reflectit, en alguna ocasió, en aquest estat de desassossec, segrestat per emocions i sentiments?

En comptes de defugir els pensaments obsessius, cercant infructuosament pensar en una altra cosa, tenim a mà l'opció contrària: analitzar què ens passa, què sentim, què pensem, com hi hem arribat, com podem sortir-nos-en, què ens ha funcionat en situacions similars, quin serà el nostre pla d'acció, quines persones ens podran recolzar...

I és en aquesta tasca d'anàlisi que pot intervenir l'escriptura. Passarem de ser objectes passius a intervenir racionalment per ordenar una situació trasblasadora, serem capaços de connectar amb nosaltres mateixos per donar sortida a una emoció, la qual ens ocasionarà importants pèrdues d'energia si la mantenim tancada negant-li l'oportunitat d'expressar-se.

L'escriptura és, per tant, una forma d'expressió i d'anàlisi, una manera d'entendre'ns i regular-nos millor. Per aquest motiu els diaris íntims, els mapes mentals o les cartes a un mateix són exemples d'eines per mantenir aquest diàleg interior que ens permetrà alliberar-nos del pes emocional.

4 comentaris:

  1. I tant que sí, Imma!
    No només és un balsam emocional, sinó que moltes vegades és la resposta. Escriure...
    Gràcies per passar per casa.
    M'ha fet gràcia que fóssis la "seguidora" número 100.
    Cent abraçades cordials!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies a tu, fanal blau! És un plaer veure les teves fotos i llegir els teus poemes.

    Segur que el número 100 aviat serà història!

    ResponElimina
  3. Escriure és molt important i una manera ben senzilla d'endreçar pensaments, idees i sentiments.

    Intento cada dia que la gent escrigui... és un bon canal de sortida per les angoixes, ens allibera realment malgrat que no sempre arribem ràpidament a trobar solucions, escriure descarrega enormement.

    ResponElimina
  4. Imma, bentrobada! Una vegada em van preguntar: perquè un blog? I vaig respondre: per buidar el pap. Una forma de buidar el pap és posar negre sobre blanc allò que t'ha passat, allò que t'inquieta, allò que t'ha anat bé, allò que se t'acudeix de forma espontània... Un blog va bé també per compartir: opinions, aficions, inquietuds...
    Si no fem això, que ens queda?
    Endavant!
    Et convido a visitar el meu: http://laparaulaescrita.blogspot.com

    Fins aviat.

    ResponElimina