dilluns, 15 de novembre de 2010

NÚVOLS NEGRES



El poeta Luis García Montero en el seu llibre Vista cansada inclou la poesia “Nube negra”, una composició magistral des del punt de vista mètric i de contingut.

El poeta viu emocions negatives (Cuando busco el verano en un sueño vacío, / cuando te quema el frío si me coges la mano, / cuando la luz cansada tiene sombras de ayer, / cuando el amanecer es otra noche helada,...) i s’aïlla (Cuando cierro la casa porque me siento herido, / cuando es tiempo perdido preguntarme qué pasa...), però finalment s’accepta i només demana paciència (Sólo puedo pedirte que me esperes / al otro lado de la nube negra / (...) allí donde se escriben las canciones / con humo blanco de la nube negra).

Les crisis emocionals suposen un trencament en la nostra vida, signifiquen un canvi, un replanteig que pot tenir conseqüències beneficioses o perjudicials. Les persones que superen les crisis internes fan com el nostre poeta:

- s’accepten i mantenen la calma,
- comprenen la situació,
- compten amb algú a qui estimen i
- centren la seva atenció en activitats del seu grat per a les quals estan especialment dotades.

Més important que allò que ens passa és com ho interioritzem. Benvingudes les crisis que ens ajuden a conèixer-nos, a estimar-nos, a valorar el suport de la nostra gent i a convertir-nos en persones obertes als canvis.

1 comentari:

  1. Fantàstic! en Luis García Montero. Has aplicat molt bé el seu poema. Ressorgir de la foscor, sobreposar-nos a les crisis, comporta un creixement personal.
    M'agrada quan em fas pensar!

    En una ocasió vaig escriure això:

    "Entre tanto sol
    sólo una sombra,
    una imagen
    que cubre el horizonte,
    amortigua el recuerdo
    e impide el vuelo.
    Un borrón en el cielo,
    una nube negra."

    Només un núvol petit i escarransit pot fer-nos molt la guitza. Cal mirar més enllà!

    ResponElimina