dilluns, 8 de novembre de 2010

LA VIDA COM A MIRALL


Més d'una vegada he sentit dir que tenim la vida que ens mereixem, els companys que ens mereixem, els polítics que ens mereixem... Una altra frase feta, pensava, fins no fa gaire. Ara n'estic plenament convençuda de la certesa d'aquesta dita.
Hi ha una persona que despertava en mi sentiments de rebuig; cada cop que la veia l'etiquetava amb nous adjectius (odiosa, trepa, descortés, antipàtica), alhora que se'm regirava quelcom a l'estómac. Va arribar un moment que vaig pensar: No puc continuar fent-me el cor agre cada vegada que la veig. Si diuen que els primers defectes que veiem en els altres són els propis defectes, quins defectes tenim en comú?
Vaig trobar que coincidíem en alguns trets de caràcter i vaig pensar que jo podia despertar els mateixos sentiments negatius en els altres, tret que les altres persones fossin capaces de sospesar i fixar-s'hi més en les meves virtuts que en els meus defectes, cosa que jo no havia fet.
Després d'aquesta reflexió, el meu malestar es va transformar en acceptació i respecte de manera automàtica.
El llibre La llei del mirall (Ed. Comanegra) de Yoshinori Noguchi m'ha portat a recordar aquesta anècdota personal. L'autor japonès assegura que la vida és un mirall que reflecteix el nostre interior i que si volem resoldre els problemes de la vida haurem de perdonar, començant per perdonar-nos a nosaltres mateixos. A partir d'aquí deixarem de sentir-nos víctimes i tindrem força per enfrontar-nos a qualsevol problema que, tot plegat, és una certesa de la nostra vida: solucionar problemes.

2 comentaris:

  1. Entenc el que dius, cal no jutjar tant als altres. Acceptar és la millor manera de tirar endavant i solucinar problemes.

    ResponElimina
  2. Hola Imma serà qüestió de buscar aquest llibre, perque m'has posat la mel als llavis... Comparteixo bastant tot el que dius, però vols dir que ens mereixem tot el que ens cau al damunt...?

    Una abraçada sense mirall...
    onatge

    ResponElimina