dilluns, 22 de novembre de 2010

CERCAVILA


Al meu poble tenim dues bandes de música. Diumenge al matí hi va haver cercavila en honor de Santa Cecília, la patrona dels músics.
A l'esperit festiu del diumenge s'hi va afegir el so alegre de les bandes desfilant pels carrers. El sentiment dels músics configurava una melodia joiosa que convidava a treure el cap pel balcó o baixar al carrer i sumar-se al seguici.
Aquest despertar amb música, amb un centenar de persones que han assajat, han matinat i han sortit al carrer amb determinació d'escampar les notes arreu, m'ha fet pensar en totes aquelles situacions que vivim sense valorar l'esforç que hi ha al darrere.
Convivim amb persones magnífiques que ens ofereixen el fruit dels seus dons sovint a canvi de res. Ens podem permetre la inconsciència de passar-ho per alt? Podem estar cecs a l'esforç dels altres només perquè ens tenen acostumats a les seves manifestacions artístiques, d'estimació, d'intel·ligència, d'amabilitat o d'alegria?
Estudiosos como Hellen Langer (On Becaming An Artist) o Tom Rath (¿Está lleno su cubo?) recomanen sortir de la rutina, estar atents als canvis de context, mirar-nos el món des de noves perspectives i, sobretot, ser agraïts amb aquells que ens regalen la seva essència de manera tan desinteressada.

1 comentari:

  1. M'agrada el món que ens presentes... És esperançador! Em costa creure que és el mateix món, que de vegades em sembla ferit i sentenciat a morir per mals incurables com l'arrogància i l’egoisme.
    Podries donar més dades de "On Becoming An Artist" que he traduït com "Al convertir-se en un artista"? Hi és en la nostra llengua?
    "¿Está lleno su cubo?" em va anar molt bé llegir-lo.
    Gràcies.

    ResponElimina