diumenge, 12 de desembre de 2010

L'ESCRIPTURA COM A BÀLSAM EMOCIONAL

En tot el dia no has aconseguit treure-t'ho del cap. Arribes a casa i et sents cansat. Si poguessis dormir i descansar! però no fa ni tan sols una hora que vas tancar els ulls quan ja tornes a donar-li voltes al mateix tema.
Qui de nosaltres no es veu reflectit, en alguna ocasió, en aquest estat de desassossec, segrestat per emocions i sentiments?

En comptes de defugir els pensaments obsessius, cercant infructuosament pensar en una altra cosa, tenim a mà l'opció contrària: analitzar què ens passa, què sentim, què pensem, com hi hem arribat, com podem sortir-nos-en, què ens ha funcionat en situacions similars, quin serà el nostre pla d'acció, quines persones ens podran recolzar...

I és en aquesta tasca d'anàlisi que pot intervenir l'escriptura. Passarem de ser objectes passius a intervenir racionalment per ordenar una situació trasblasadora, serem capaços de connectar amb nosaltres mateixos per donar sortida a una emoció, la qual ens ocasionarà importants pèrdues d'energia si la mantenim tancada negant-li l'oportunitat d'expressar-se.

L'escriptura és, per tant, una forma d'expressió i d'anàlisi, una manera d'entendre'ns i regular-nos millor. Per aquest motiu els diaris íntims, els mapes mentals o les cartes a un mateix són exemples d'eines per mantenir aquest diàleg interior que ens permetrà alliberar-nos del pes emocional.

dimarts, 7 de desembre de 2010

LES PREGUNTES DEL LÍDER


Què significa ser líder?

Per a James Hunter (La Paradoja. Ediciones Urano) un líder és una persona amb voluntad de servei als altres, algú digne de confiança, exemplar, compromès, respectuós, entusiasta, afable, algú que exigeix responsabilitat i que és pacient alhora.

Els líders estan a l'aguait de les necessitats dels seus col·laboradors perquè saben que en el fons tenim la necessitat de ser valorats i que ens facin sentir-nos importants.

Altres autors com Goleman, Boyatzis i McKee (El líder esonante crea más. Ed. De Bolsillo) reivindiquen la figura d'un líder en constant aprenentatge, compromès amb el canvi i amb les persones.

I si totes aquestes qualitats que acabem de revisar ens les atribuíssim a nosaltres mateixos en la mesura que ens relacionem amb els altres? Potser no dirigim un equip de treball, tal vegada no som responsables d'una secció empresarial, però donem servei a uns clients, ens relacionem amb forts lligams emocionals amb família i amics, participem en una organització cultural o formem part d'un grup d'aprenentatge.

Som o no som líders? I tant que sí! Podem transformar les nostres vides si assumim l'objectiu de ser líders des d'ara mateix. Ens hi posem? Vinga, doncs!

Quina qualitat de les subratllades vols desenvolupar en primer lloc? Què pots fer de diferent aquesta setmana en l'exercici dels teus rols i que si ho fessis habitualment tindria un impacte positiu en el teu entorn? Quines necessitats teves has de cobrir abans de passar a servir els altres?


divendres, 3 de desembre de 2010

ELS ALTRES


Estàs a casa, ja és de nit i abans de tancar el llum penses en l’activitat de la jornada i, en concret, en aquella acció que ha aportat valor a la teva feina: has ensenyat a un infant a escriure el seu nom per primera vegada, has escoltat el teu fill amb respecte, has resolt la reclamació d’un avi, has guarit la ferida d’una dona, has enviat un missatge encoratjador, has cursat la documentació d’un immigrant, has conduït tres-cents passatgers al seu destí ...

És cert, has estat efectiu, amable, atent o professional amb algú. Avui la teva acció ha estat clau per a una altra persona. A la vegada, aquest servei fa que la teva vida sigui més plena perquè quan contribuïm a la felicitat dels altres augmentem la nostra vàlua personal.

“El valor d’una vida es mesura per les vides que toca”

dilluns, 29 de novembre de 2010

ARTISTES DEL DIA A DIA

Elle Langer, psicòloga de Harvard, és una especialista en la “consciència plena”. En paraules seves, quan no estem atents veiem allò que esperem veure, amb la qual cosa deixem que el passat determini el present i, per tant, ens neguem l’oportunitat de ser innovadors.

Els artistes parteixen de la incertesa i el seu treball es fonamenta en l’elecció contínua. La idea d’Ellen Langer és que tots podem ser artistes si fem del nostre dia a dia una creació, un aprenentatge constant.

L’avaluació ens perjudica perquè jutgem les nostres vivències com bones o dolentes; en canvi quan mantenim una consciència plena, podem entendre que qualsevol inconvenient conté un avantatge si el mirem des d’una altra perspectiva, i a l’inrevés. Si som capaços de reconèixer les alternatives i decidir conscientment deixarem de preocupar-nos per si hem encertat o no, perquè entendrem que no hi ha una única decisió “correcta”.

Als EEUU s’està imposant aquest concepte d’atenció conscient amb el nom de “Mindfulness”. El doctor Jon Kabat-Zinn n’és un altre especialista que el defineix com el fet d’estar en contacte amb la nostra naturalesa més profunda i permetre que pugui emergir i fluir sense obstacles (Mindfulness en la vida cotidiana. Ed. Paidós).

dilluns, 22 de novembre de 2010

CERCAVILA


Al meu poble tenim dues bandes de música. Diumenge al matí hi va haver cercavila en honor de Santa Cecília, la patrona dels músics.
A l'esperit festiu del diumenge s'hi va afegir el so alegre de les bandes desfilant pels carrers. El sentiment dels músics configurava una melodia joiosa que convidava a treure el cap pel balcó o baixar al carrer i sumar-se al seguici.
Aquest despertar amb música, amb un centenar de persones que han assajat, han matinat i han sortit al carrer amb determinació d'escampar les notes arreu, m'ha fet pensar en totes aquelles situacions que vivim sense valorar l'esforç que hi ha al darrere.
Convivim amb persones magnífiques que ens ofereixen el fruit dels seus dons sovint a canvi de res. Ens podem permetre la inconsciència de passar-ho per alt? Podem estar cecs a l'esforç dels altres només perquè ens tenen acostumats a les seves manifestacions artístiques, d'estimació, d'intel·ligència, d'amabilitat o d'alegria?
Estudiosos como Hellen Langer (On Becaming An Artist) o Tom Rath (¿Está lleno su cubo?) recomanen sortir de la rutina, estar atents als canvis de context, mirar-nos el món des de noves perspectives i, sobretot, ser agraïts amb aquells que ens regalen la seva essència de manera tan desinteressada.

dilluns, 15 de novembre de 2010

NÚVOLS NEGRES



El poeta Luis García Montero en el seu llibre Vista cansada inclou la poesia “Nube negra”, una composició magistral des del punt de vista mètric i de contingut.

El poeta viu emocions negatives (Cuando busco el verano en un sueño vacío, / cuando te quema el frío si me coges la mano, / cuando la luz cansada tiene sombras de ayer, / cuando el amanecer es otra noche helada,...) i s’aïlla (Cuando cierro la casa porque me siento herido, / cuando es tiempo perdido preguntarme qué pasa...), però finalment s’accepta i només demana paciència (Sólo puedo pedirte que me esperes / al otro lado de la nube negra / (...) allí donde se escriben las canciones / con humo blanco de la nube negra).

Les crisis emocionals suposen un trencament en la nostra vida, signifiquen un canvi, un replanteig que pot tenir conseqüències beneficioses o perjudicials. Les persones que superen les crisis internes fan com el nostre poeta:

- s’accepten i mantenen la calma,
- comprenen la situació,
- compten amb algú a qui estimen i
- centren la seva atenció en activitats del seu grat per a les quals estan especialment dotades.

Més important que allò que ens passa és com ho interioritzem. Benvingudes les crisis que ens ajuden a conèixer-nos, a estimar-nos, a valorar el suport de la nostra gent i a convertir-nos en persones obertes als canvis.

dilluns, 8 de novembre de 2010

LA VIDA COM A MIRALL


Més d'una vegada he sentit dir que tenim la vida que ens mereixem, els companys que ens mereixem, els polítics que ens mereixem... Una altra frase feta, pensava, fins no fa gaire. Ara n'estic plenament convençuda de la certesa d'aquesta dita.
Hi ha una persona que despertava en mi sentiments de rebuig; cada cop que la veia l'etiquetava amb nous adjectius (odiosa, trepa, descortés, antipàtica), alhora que se'm regirava quelcom a l'estómac. Va arribar un moment que vaig pensar: No puc continuar fent-me el cor agre cada vegada que la veig. Si diuen que els primers defectes que veiem en els altres són els propis defectes, quins defectes tenim en comú?
Vaig trobar que coincidíem en alguns trets de caràcter i vaig pensar que jo podia despertar els mateixos sentiments negatius en els altres, tret que les altres persones fossin capaces de sospesar i fixar-s'hi més en les meves virtuts que en els meus defectes, cosa que jo no havia fet.
Després d'aquesta reflexió, el meu malestar es va transformar en acceptació i respecte de manera automàtica.
El llibre La llei del mirall (Ed. Comanegra) de Yoshinori Noguchi m'ha portat a recordar aquesta anècdota personal. L'autor japonès assegura que la vida és un mirall que reflecteix el nostre interior i que si volem resoldre els problemes de la vida haurem de perdonar, començant per perdonar-nos a nosaltres mateixos. A partir d'aquí deixarem de sentir-nos víctimes i tindrem força per enfrontar-nos a qualsevol problema que, tot plegat, és una certesa de la nostra vida: solucionar problemes.

dijous, 4 de novembre de 2010

DE PROFESSIÓ, DOCENT


M'esperaves per saludar-me. Estaves igual que fa quatre anys. Alt i prim, de pell bruna. Aquesta vegada ets tu qui ha portat el pes de la conversa. Estàs acabant estudis universitaris amb èxit, sense perdre curs, i et prepares per iniciar-ne uns altres. Avances pas a pas aprofitant els recursos al teu abast, i m'ho expliques amb satisfacció. És com si diguessis "Veus, me n'estic sortint i t'ho conto a tu perquè en algun moment vas ser part d'aquest procés personal i segur que te n'alegraràs!"
En aquest dia de classes que no sempre em satisfan, escoltar-te parlar ha estat l'alegria inesperada que em permet il·lusionar-me altra vegada amb la meva feina, on els resultats s'obtenen a llarg termini i la major part de les ocasions no sé fins a quin punt la meva intervenció ha incidit en el desenvolupament exitós dels ja exalumnes.
La motivació és el motor que ens manté enfocats envers una activitat, una fita. Aquest motor es retroalimenta amb les compensacions que rebem. A més esforç, esperem més compensació. Però les recompenses no sempre arriben quan convé, i cal paciència i perseverància per mantenir-nos ferms en els nostres objectius.
Mentre arriben les bones notícies, les visites dels exalumnes, hi ha petits motors que conserven viva la flama de la vocació: les mirades còmplices, els correus carinyosos, els agraïments sincers, els somriures francs, l'escolta exclusiva... En definitiva, el temps compartit.

dilluns, 3 de maig de 2010

Els porcs que alimentem



Philip Zimbardo i John Boyd comencen el seu llibre La paradoja del tiempo (Ed. Paidós) amb aquesta anècdota:

Passejant per un camí rural, un home es va fixar en la manera tan curiosa que emprava un granger per alimentar els seus porcs. El ramader, dempeus sota un pomera, aixecava un enorme porc amb els seus braços perquè mengés totes les pomes que volgués. El granger traslladava el porc d’una poma a l’altra fins que el porc estava tip, i llavors procedia de la mateixa forma amb un altre porc.

El passejant observà el granger una bona estona. Finalment no se’n va poder estar i li digué: “Perdoni. He vist com n’és de difícil aixecar i traslladar els porcs un a un perquè mengin les pomes. No estalviaria temps sacsejant l’arbre i deixant que els porcs es mengin les pomes caigudes al terra?” El porquer, desconcertat, mirà l’home i li respongué: “Als porcs tant els hi fa el temps”.

A partir d’aquesta reflexió sobre els porcs que cadascun de nosaltres portem a sobre i que faríem millor en soltar-los, els autors inicien una visió actual de la psicologia del temps que inclou interessants idees per fer que el temps treballi al nostre favor.

dimarts, 19 de gener de 2010

Com podem fomentar la creativitat en el nostre dia a dia?


Per a definir el mot creativitat, el diccionari remet a crear: Fer de no res ll Fer, compondre (una obra, una cosa que abans no existia).

D’aquesta manera la pròpia vida esdevé un acte creatiu en la mesura que cada dia escollim què pensar, què sentir, què fer.

El psicòleg Mihály Csíkszentmihályi proposa aquests suggeriments per desenvolupar la creativitat i la felicitat personals, alhora que identifica el fet de fluir com allò que tenen en comú les persones creatives quan porten a terme la seva feina:

1. Tracta de sorprendre’t per alguna cosa tots els dies.

2. Tracta de sorprendre al menys una persona tots els dies.

3. Escriu cada dia què t’ha sorprès i com has sorprès els altres.

4. Quan alguna cosa et sembli interessant, segueix-la.

5. Reconeix que si fas bé qualsevol cosa, aquesta et produeix plaer.

6. Per a mantenir el plaer per quelcom, augmenta’n la complexitat.

7. Dóna’t temps per a la reflexió i la relaxació.

8. Descobreix què t’agrada i què odies en la vida.

9. Comença per fer més d’allò que t’agrada i menys d’allò que odies.

10. Descobreix noves maneres d’expressar allò que et motiva.

11. Observa els problemes des de tots els punts de vista.

12. Tingues tantes idees com sigui possible.

13. Tracta de produir idees originals.


(Del llibre 10 ideas claves El aprendizaje creativo).