diumenge, 17 de maig de 2015

RETORN AL PASSAT



Comentava dies abans que la primavera era com un recomençar. Des de llavors he cercat vestigis d'aquest nou inici i els he trobat, a dojo, però també he trobat arreu mostres d'una mirada nostàlgica al passat. Sembla que vivim un nou romanticisme que revaloritza estètiques d'altres èpoques.

A la meva ciutat, al maig, se celebra la festa del mercat tradicional, de fa més de cent anys. Ens vestim com fa cent anys, recuperem menges de fa cent anys, cosim, ballem, riem, decorem aparadors a l'estil antic.

Philip Zimbardo i John Boyd en el llibre La paradoja del tiempo parlen dels camins cap a la felicitat, que passen per aprofitar les perspectives del passat, el present, el futur i el futur trascendental. Si necessitem connectar positivament amb el nostre passat, ens animen a:



  • Assistir a actes culturals tradicionals, com el del mercat a la plaça, que esmentava abans.
  • Elaborar un àlbum amb els records, incloent-hi fotos, cartes, notes... per escriure reflexions de cada etapa de la vida.
  • Preguntar a parents per la història de la família i enregistrar aquestes converses.
  • Quedar amb vells amics.
  • Expressar als nostres familiars la nostra gratitud per tot allò que han fet per nosaltres. Dir-los que els estimem.
  • Visitar el poble o la ciutat on vam néixer.
  • Escriure un dietari i rellegir-lo de tant en tant.
  • Posar fotografies a casa de moments feliços.
  • Passar temps amb persones que tinguin una orientació positiva.
  • Veure pel·lícules antigues, llegir biografies i novel·les històriques o escoltar cançons antigues.


Per assolir la competència temporal i construir una personalitat realitzada caldrà cercar l'equilibri: reflexionar sobre el passat, viure el present i planificar el futur. Podem millorar la qualitat de les nostres vides amb aquest equilibri òptim, així serem més lliures i esdevindrem millors persones.

diumenge, 5 d’abril de 2015

PRIMAVERA


Cada any per aquestes dates la climatologia fa un tomb. Arreu hi ha indicis d'un temps de bonança. Els romans parlaven de PRIMO VERE per anomenar el principi de la primavera, just el temps que ara vivim.

En la nostra cultura la primavera és sinònim de transformació, no per natural menys espectacular. Encara que ben mirat, Déu n'hi do els canvis que comporten les tres estacions restants.

 Maijo
Tot va canviant, mentre anem fent via empesos per la maquinària de l'univers:

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida sota el firmament.

Salvat-Papasseit

I en aquest procés nosaltres també canviem sense parar. Però sovint tinc la sensació que la primavera és com posar a zero el comptador, per tornar a començar:

No tiene nada
mi choza en primavera.
Lo tiene todo.

Sodo

Cercant un paral·lelisme entre les quatre estacions i les quatre dimensions humanes (física, social, espiritual i mental), trobo que la primavera és l'època de la renovació física. Ens traiem roba i pensem en millorar l'aspecte, ve de gust sortir a caminar o a córrer, ens cal una alimentació més energètica, mimem el nostre cos, ara més exposat a les mirades, a la pròpia mirada.




divendres, 20 de març de 2015

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: FINALITAT


La paraula finalitat és un derivat de fi, mot semicult procedent del llatí FINIS 'límit, fi'. Amb ella designem el fi amb què es fa una cosa.

Amb l'autonomia i el domini no n'hi ha prou per aconseguir la motivació. Obtenim el millor rendiment quan actuem al servei d'una causa que va més enllà de nosaltres mateixos.

Segur que ens vénen al record fites que un cop aconseguides no ens han aportat cap mena de satisfacció, ni ens hem sentit més feliços després d'assolir-les. Estudis de la universitat de Rochester han demostrat que els objectius que ens allunyen de la depressió i l'ansietat són aquells que ens impulsen a l'acció i al compromís amb unes causes que ens transcendeixen.
 
Daniel Pink en La sorprendente verdad sobre qué nos motiva posa com a exemple l'empresa TOMS Shoes que per cada parell de sabates venut, en regala un altre a un/a nen/a d'un país en vies de desenvolupament. Aquesta empresa es defineix com "una organització amb ànim de lucre amb una essència generosa". Ara ja no parlem de responsabilitat social, diu Pink, no es pretén aconseguir uns beneficis amb una conducta ètica, sinó de perseguir una finalitat, i utilitzar els seus beneficis més com a catalitzadors que com a objectiu. 


diumenge, 8 de març de 2015

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: DOMINI (II)


Per aprofundir en el tema del domini personal he consultat l’obra de Peter Senge La quinta disciplina en la pràctica. Segons aquest autor, quan una persona domina el seu art o la seva professió esdevé mestre/a, perquè té “capacitat i voluntat per comprendre i treballar amb les forces que ens envolten, amb certa espontaneïtat i alegria”.

Mestratge procedeix de la paraula llatina magister, la qual prové de l’arrel sànscrita mah, que significa ‘més gran’. Una persona que és mestra en un ofici o un art o una professió és algú que actua mogut per l’interès o la curiositat personal, però que alhora pretén millorar les aptituds de les altres persones del seu voltant.


Sovint ens queixem que no podem canviar l’organització on treballem des de la nostra posició, però sempre podem, com a individus, desenvolupar el nostre domini personal.

Diu Senge que la pràctica del domini personal ens ensenya a mantenir un diàleg entre la nostra visió personal i la realitat del món tal com és. Cal ser pacients i mantenir l’energia i l’entusiasme en aquesta tensió entre visió i realitat. Però encara manca un tercer ingredient: la tria dels actes que ens aproparan al nostre destí visionat.

Després de preguntar-nos quins resultats volem assolir per millorar la nostra autoimatge, les pertinences, la llar, la salut, les relacions, el treball, els interessos personals, la comunitat o el nostre propòsit en la vida, haurem d’esbrinar com conjugar-ho amb la realitat. Serà un bon exercici descobrir quins valors ens sostenen per decidir de manera conscient!


diumenge, 22 de febrer de 2015

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: DOMINI



És un derivat culte del llatí DŎMĬNUS ‘amo’ (en llatí vulgar DOMNUS). Entre les seves accepcions ens interessa la de ‘camp d’una ciència o d’una activitat intel·lectual o artística’.

Després de l’autonomia, el domini és l’altre element fonamental de la motivació. Dominar una determinada professió implica intenció de millorar i perfeccionar-nos. Per cercar el mestratge és imprescindible el compromís amb nosaltres mateixos perquè no és cosa d’un dia o d’un any; de fet, mai no l’assolirem del tot. Això sí, ens proporcionarà molts moments de fluïdesa que seran l’impuls per renovar l’esforç que suposa.

Diuen que per assolir el mestratge calen deu anys de dedicació. El pintor Hokusai en el prefaci a la publicació de la seva obra Cien vistas del Monte Fuji escrigué:


Font: Wikipedia
“(...) A l’edat de cinc anys tenia la mania de fer traços dels objectes. A l’edat de 50 havia produït un gran nombre de dibuixos, però cap d’ells tenia un veritable mèrit fins l’edat de 70 anys. Als 73 finalment vaig aprendre alguna cosa sobre la veritable forma de les coses, ocells, animals, insectes, peixos, herbes o arbres. Per tant, a l’edat dels 80 hauré fet un cert progrés, als 90 hauré penetrat més en l’essència de l’art. Als 100 hauré arribat finalment a un nivell excepcional i als 110, cada punt i cada línia dels meus dibuixos tindran vida pròpia.”

diumenge, 15 de febrer de 2015

ETIMOLOGIES MOLT HUMANES: AUTONOMIA




Trobem l’origen d’aquest mot en el grec autónomos, format a partir de nómos ‘llei’ i autós ‘propi, mateix’. Una persona autònoma és, per tant, aquella que es governa per les seves pròpies lleis, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateixa.

Daniel H. Pink en La sorprendente verdad sobre qué nos motiva (Ed. Gestión 2000) diu que ha arribat l’hora d’aplicar a la nostra vida quotidiana allò que la ciència ja ha constatat sobre el funcionament de la motivació.



El primer sistema operatiu humà –Motivació 1.0- es basava en l’impuls biològic de la supervivència (fam, set, sexe). Vam aixecar el següent sistema –Motivació 2.0- sobre el fonament de les gratificacions i els càstigs externs (pastanaga o bastonada).



Blog: GINO-ART

Ara, quan parlem de creativitat o d’innovació, necessitem professionals que vagin més enllà de les feines rutinàries. Ara s’imposa la Motivació 3.0. Cal fomentar conductes que ens portin a un rendiment més elevat, més salut i més benestar.

La Motivació 3.0 es basa en l’autonomia, el domini i la finalitat.

Pink defensa que el nostre estat per defecte és l’autonomia, però que per circumstàncies, entre elles els mateixos entorns laborals, excessivament controlats, l’hem perduda.

Una persona autònoma decideix quina feina fa, quan la fa, amb qui i com la fa.


La humanitat ha anat traçant un camí constant cap a la llibertat. Si a la feina, a casa o en qualsevol dels nostres entorns treballem per assolir més autonomia serem més feliços perquè senzillament estarem actuant d’acord amb la nostra naturalesa d’éssers autònoms. No necessitem millors líders, necessitem recuperar l’autolideratge.


dilluns, 3 de febrer de 2014

L'Altiplà


Els arbres fan la seva parada hivernal. Despullen sense pudor les interioritats del seu brancatge. Quina funció fa un arbre sense fulles? Gairebé no té ni ombra, però tot s'està gestant un altre cop. Em recorda la expressió que vaig llegir en el llibre 50 claves para hacer de usted una marca. Segons el seu autor, Tom Peters, quan treballem per adquirir un mestratge en qualsevol matèria, no sempre ascendim de manera regular per un turó de pendent uniforme, sinó que sovint després d'un ascens, retrocedim i ens estanquem en un altiplà durant un temps que ens pot semblar llarg, però que és imprescindible perquè el subconscient es vagi impregnant de les lliçons apreses. Més endavant farem un altre salt!

Viure en un altiplà pot semblar monòton tot i ser l'essència de la millora. El viatge cap al mestratge és llarg, amb pujades i baixades i algunes aturades en què sembla que tot està parat, però en el fons estan passant coses.